La Guerra de broma vs la blitzkrieg

La campanya de Polònia 

L’1 de setembre de 1939, la Wehrmacht va envair Polònia. L’exèrcit polonès estava força antiquat i no disposava d’artilleria antiaèria, de forma que va ser incapaç de fer front a la Guerra Llampec alemanya. Així, en només quatre setmanes, el 27 de setembre, Polònia va enfonsar-se davant l’ofensiva nazi i va capitular. D’acord amb el que havien pactat Von Ribbentrop i Molotov, Alemanya i la URSS van repartir-se el territori.

Davant d’aquests fets, França i Gran Bretanya van abandonar Polònia a la seva sort. Igualment, i malgrat la declaració de l’estat de guerra a occident, no va produir-se cap enfrontament entre França i Alemanya a la frontera comuna. I aquesta situació encara es mantindria uns quants mesos.

A més de Polònia, la URSS també va ocupar Estònia, Letònia i Lituània. I el novembre de 1939, l’exèrcit soviètic va atacar Finlàndia, país que, malgrat sostenir una heroica resistència als soviètics, el març de 1940, va veure’s obligat a acceptar cessions territorials al seu veí comunista. Per la seva banda, a l’abril, Hitler va llançar-se a ocupar Dinamarca, i poc després realitzaria una ofensiva sobre Noruega, país a través del qual s’exportava l’acer i el ferro suec cap a Alemanya.

La caiguda de França

La indefinició de la situació a l’oest, marcada pel pacte de No Agressió germanosoviètic, va portar Hitler a preparar l’atac sobre França mitjançant un pla d’invasió força similar al realitzat el 1914: penetrar a França pel nord, a través de Bèlgica, i així evitar les defenses de la Línia Maginot. Un imprevist de darrera hora, però, va modificar aquest pla i va donar un caràcter sorprenent a l’ofensiva alemanya.

El 10 de maig va iniciar-se la campanya de França i en pocs dies les divisions alemanyes van ocupar Holanda i Bèlgica, amenaçant el nord del territori francès. Quan el gruix de l’exèrcit francès i el cos expedicionari britànic basculaven cap al nord per contenir l’atac, sorpresivament, més al sud, a les Ardenes, just entre la frontera belga i la Línia Maginot, una inesperada penetració de les divisions panzers que va dirigir-se cap al Canal de la Mànega va tallar tota la rereguarda aliada deixant aïllats 350.000 homes dels exèrcits anglofrancesos. Mentrestant, la Línia Maginot esperava, inútilment, un atac frontal. Aquesta modificació de darrera hora va resultar catastròfica pels aliats. Cercats i assetjats pels nazis, la majoria dels soldats britànics, i alguns francesos, van optar per embarcar-se cap a Anglaterra des del port de Dunkerque.

Les divisions blindades alemanyes van continuar el seu avenç per França per les Ardenes, sorprenent i devastant l’exèrcit francès. El mes de juny, les tropes alemanyes van entrar a París, tot culminant la derrota francesa. La Blitzrieg nazi havia fet possible en unes poques setmanes el que havia estat impossible en tota la Primera Guerra Mundial.

L’armistici signat pels francesos a Compiègne va permetre al país mantenir una zona no ocupada, amb capital a Vichy. Així, França quedava dividida en dues zones: el nord i la costa atlàntica van ser ocupades pels alemanys, i el centre sud restava en mans d’un govern autoritari i col·laboracionista amb el nazisme dirigit pel mariscal Pétain: la França de Vichy. Des de Londres, el general De Gaulle seria l’encarregat de mantenir l’esperit de lluita de la França lliure fent una crida radiofònica a la resistència i creant els primers nuclis de les forces franceses lliures. A aquesta França lliure s'hi afegeixien les tropes de l'imperi colonial francès que seran decissives a les campanyes a l'Àfrica.

La batalla d'Anglaterra

Tot i la retirada de França, Churchill no dona per acabada la guerra convençut que ells seran el següent objectiu. Hitler posa en marxa l'Operació Lleó Marí enviant primer la Luftwaffe que ha d'aplanar el camí a la invasió per mar travessant el canal de la Mànega. Per la seva banda, Churchill activa un pla de defensa passiva pel que fa la població civil recolzada per la RAF (forces aèries) que aconsegueix rebutjar l'atac i fer desistir Hitler de la seva operació d'invasió. 

Altres fronts

La Itàlia de Mussolini, animada per les victòries del seu aliat, decideix iniciar la seva campanya entrant a França pels Alps. Aquesta incursió no té el mateix resultat que el de la Wermacht i és detingut per les forces fronteres franceses.No contenta amb aquest fracàs també intenta envair Grècia a través dels Balcans, però aquí també topa amb les forces britàniques que derroten les tropes italianes a Tareno conseguint mantenir el domini a la Mediterrània gràcies a les seves bases a Gibraltar, Malta i Alexandria.

L'URSS, confiada pel pacte signat entre von Ribentropp i Molotov, inicien el seu avenç  cap als països bàltics fins arribar a ocupar Finlàndia.

L'etapa acaba amb la signatura del pacte tripartit entre Itàlia, Japó i Itàlia, que es conjuren a defensar-se mútuament en cas d'atac, sempre que no es tracti de l'URSS o de països ja en guerra (Regne Unit o la França Lliure).