Conseqüències

Conseqüències demogràfiques

Les conseqüències demogràfiques derivades de la Segona Guerra Mundial va ser

incalculables. La potència destructora del nou armament, el caràcter de guerra

total i la determinació dels dos bàndols de prosseguir el conflicte fins el final

sense que importés la pèrdua de vides humanes van fer de la Segona Guerra

Mundial el conflicte amb unes conseqüències demogràfiques més importants de la

història de la humanitat.En aquesta llarga guerra va arribar-se a una xifra

aproximada d’uns 55 milions de morts, uns 35 milions de ferits i prop de 3 milions

de desapareguts. A diferència de la Primera Guerra Mundial, més de la meitat de

les víctimes van ser civils.

Morts durant la Segona Guerra Mundial:

	Baixes militars	Baixes civils	Total baixes	% població
URSS	13.600.000	7.500.000	21.100.000	10%
Polònia	120.000	6.300.000	6.420.000	15%
Alemanya	4.000.000	2.000.000	6.000.000	12%
Japó	2.700.000	300.000	3.000.000	4%
Xina	–	–	2.200.000	–
Iugoslàvia	300.000	1.200.000	1.500.000	10%
França	250.000	350.000	600.000	1,5%
Itàlia	300.000	100.000	400.000	1%
Gran Bretanya	326.000	62.000	388.000	0,8%
Estats Units	300.000	–	300.000	0,2%

La URSS va ser el país més afectat, perdent una xifra escandalosa de població: més de 20

milions de morts. La van seguir Polònia, país que va perdre més de 6 milions d’habitants,

Alemanya i Iugoslàvia, mentre que a la resta d’Europa i als Estats Units el nombre de baixes

va ser més baix. Al sud-est asiàtic, la guerra i la repressió també van provocar grans pèrdues,

Xina on els morts civils i militars van de 2 a 13,5 milions segons les fonts consultades,

el Japó va patir més de 1,5 milions de baixes militars.

Conseqüències econòmiques

En culminar la segona guerra mundial es va aguditzar la crisi econòmica en molt dels
països combatents Europa es trobava gairebé total ment destruïda íntegrament les
matèries primeres i els aliments es escassejaven el sistema complementari havia
pràctica ment col·lapsat per fer front a la situació i ajudar el país d'Europa es va
aplicar el pla Marshall per mitjà d'aquest programa estats units aporto més de
20 mil milions de dòlars 1947 i 1951 per a aliments combustibles i matèries primeres.
Reconstrucció i Expansió Econòmica (1945-1973)
Durant el període de la II Guerra Mundial, els Aliats van anar creant unes noves
bases per poder reconstruir la política i l'economia del país un cop que acabés el
conflicte i s'arribés a la pau.
Pel que fa al problema econòmic, calia tenir en compte dos aspectes: la destrucció i
desmantellament de les armes i els problemes comercials i financers.
El 1945 es creen una sèrie d'acords a la ciutat de Bretton Woods (EUA), coneguts
amb el nom de sistemes de Bretton Woods per poder facilitar les transaccions
internacionals i ajudar els països afectats per la guerra.

Conseqüències polítiques

La Segona Guerra Mundial no va solucionar tots els problemes que l’havien
provocada i, a més, va donar lloc a unes tensions entre els vencedors que
portarien el món a una tensió permanent coneguda com a Guerra Freda.
Així, el món de postguerra, a diferència del viscut després de l’anterior
guerra mundial marcat per l’intent d’imposar un esperit de concòrdia, estarà
marcat per la bel·licositat diplomàtica i política de la Guerra Freda. Les
principals conseqüències van ser:

a. Repartiment del món en zones d’influència. Com a derivació del acords de
Jalta i Potsdam el món va ser repartit en zones d’influència, un repartiment
que va ser imposat. Els exemples més clars d’aquest repartiment són els de
Grècia i Iugoslàvia.

b. Fi de la guerra convencional. Amb la finalització de la Segona Guerra
Mundial es posa fi al model de guerra convencional per l’accés a
l’armament nuclear (els Estats Units el 1945 i la URSS el 1949) que va
trencar tots els esquemes bèl·lics que s’havien fet servir fins aleshores.
Es desenvoluparà el anomenat sistema “d’equilibri del terror”.

c. Hegemonia del món capitalista. El món capitalista es consolidarà com
a hegemònic en la postguerra, en especial els Estats Units. L’hegemonia
nord-americana serà una conseqüència directa dels acords signats durant
la guerra que implicaran la reconstrucció política, militar i econòmica
d’Europa segons els paràmetres imposats pels EUA.

d. Neocolonialisme. El colonialisme clàssic –heretat del segle XIX–
que exercien Gran Bretanya i França va ser substituït per una política
neocolonial gestionada pels Estats Units. El neocolonialisme
nord-americà va afavorir, en alguns casos, l’emancipació política
d’antigues colònies que van passar a estar incloses en la seva zona
econòmica, política i militar mitjançant pactes bilaterals o multilaterals
de postguerra.

e. Canvi d’estratègia de l’URSS. L’URSS va canviar la seva estratègia
per abandonar la possibilitat d’exportar la revolució socialista a Europa.
Primer va dissoldre’s el Komintern (III Internacional) l’any 1943 en plena
guerra i després va suprimir-se el Kominforn el 1956.

f. Diplomàcia, política i ideologia. La Segona Guerra Mundial té les seves
arrels polítiques i diplomàtiques en la Primera però amb un caràcter de
lluita de classes més marcat. La Segona Guerra Mundial contempla la
dissolució de la coalició guanyadora, la rehabilitació dels vençuts i la
inversió de les aliances de conveniència de 1941-45. Alemanya jugarà
el rol d’oposar-se a l’avanç del socialisme a Europa –al igual que després
de la Primera Guerra Mundial mitjançant la República de Weimar–. Així,
la República Federal d’Alemanya constituïda en 1949 serà una de les claus
per entendre el món de postguerra, la Guerra Freda i la política de blocs.

g. Inici de la Guerra Freda. L’herència directa de la Segona Guerra Mundial
va ser la Guerra Freda que es complementava per la rivalitat ideològica
capitalisme/comunisme i per l’equilibri armamentístic bipolar entre els Estats
Units i la URSS quan aquests van desenvolupar la bomba atòmica.
El sistema d’equilibri bipolar i la rivalitat nuclear van portar a la recerca
d’un nou ordre de pau mundial basat en l’Organització de Nacions Unides (ONU).

Els pactes

Conferència de Potsdam:

Stalin, Churchill i Truman (així com Clement Attlee, que va succeir a Churchill després de guanyar les eleccions de 1945) havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig. Els objectius de la conferència també incloïen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra.

Es trenca el Tractat neutralitat

Aquest Tractat va ser signat a Moscou el 13 d'abril de 1941 entre el Ministre d'Afers Exteriors Viacheslav Molotov i Yōsuke Matsuoka, Ministre d'Afers Exteriors japonès.[2] En la part fonamental del tractat s'establia la neutralitat dels dos països en cas de guerra entre un d'ells amb un altre país, per un termini de cinc anys. També s'establia la integritat territorial de Mongòlia i Mantxukuo.

El 5 d'abril de 1945, la Unió Soviètica informà al Govern del Japó que denunciava el tractat i per tant, deixava de tenir validesa per als soviètics.Tanmateix, pressionat per l'ambaixador japonès a Moscou, Naotake Sato, Molotov confirma que malgrat tot, el Pacte tindria vigència fins a l'abril de 1946. Quatre mesos després, l'URSS declarava la guerra a l'Imperi del Japó, i portant a terme la "Operació Tempesta d' Agost", donant per trencat el pacte.

Rendició del Japó

Després de la derrota de l'Alemanya Nazi el 8 de maig de 1945 i la rendició de l'Imperi del Japó el 2 de setembre de 1945 (la signatura de la Declaració de Potsdam el 2 d'agost), la Segona Guerra Mundial va acabar. Era el final del període de la Guerra Mundial i el començament de la Guerra Freda en la història del món.

Tractat de París

L'anomenat Tractat de París de 1947 és un tractat internacional que va ser signat a la ciutat d'aquest nom el dia 10 de febrer de 1947, per representants de les següents nacions: D'una banda, els Aliats, vencedors en la Segona Guerra Mundial: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, França, Polònia, República Federal Popular de Iugoslàvia, Txecoslovàquia i el Regne de Grècia. I, per l'altra, els antics aliats d'Alemanya en el si de l'Eix (però no la pròpia Alemanya): Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària i Finlàndia. El Tractat pretenia resoldre part dels conflictes territorials existents a Europa, alhora que desfer els canvis fronterers creats per l'Alemanya nazi durant la guerra.

La Guerra de broma vs la blitzkrieg

La campanya de Polònia 

L’1 de setembre de 1939, la Wehrmacht va envair Polònia. L’exèrcit polonès estava força antiquat i no disposava d’artilleria antiaèria, de forma que va ser incapaç de fer front a la Guerra Llampec alemanya. Així, en només quatre setmanes, el 27 de setembre, Polònia va enfonsar-se davant l’ofensiva nazi i va capitular. D’acord amb el que havien pactat Von Ribbentrop i Molotov, Alemanya i la URSS van repartir-se el territori.

Davant d’aquests fets, França i Gran Bretanya van abandonar Polònia a la seva sort. Igualment, i malgrat la declaració de l’estat de guerra a occident, no va produir-se cap enfrontament entre França i Alemanya a la frontera comuna. I aquesta situació encara es mantindria uns quants mesos.

A més de Polònia, la URSS també va ocupar Estònia, Letònia i Lituània. I el novembre de 1939, l’exèrcit soviètic va atacar Finlàndia, país que, malgrat sostenir una heroica resistència als soviètics, el març de 1940, va veure’s obligat a acceptar cessions territorials al seu veí comunista. Per la seva banda, a l’abril, Hitler va llançar-se a ocupar Dinamarca, i poc després realitzaria una ofensiva sobre Noruega, país a través del qual s’exportava l’acer i el ferro suec cap a Alemanya.

La caiguda de França

La indefinició de la situació a l’oest, marcada pel pacte de No Agressió germanosoviètic, va portar Hitler a preparar l’atac sobre França mitjançant un pla d’invasió força similar al realitzat el 1914: penetrar a França pel nord, a través de Bèlgica, i així evitar les defenses de la Línia Maginot. Un imprevist de darrera hora, però, va modificar aquest pla i va donar un caràcter sorprenent a l’ofensiva alemanya.

El 10 de maig va iniciar-se la campanya de França i en pocs dies les divisions alemanyes van ocupar Holanda i Bèlgica, amenaçant el nord del territori francès. Quan el gruix de l’exèrcit francès i el cos expedicionari britànic basculaven cap al nord per contenir l’atac, sorpresivament, més al sud, a les Ardenes, just entre la frontera belga i la Línia Maginot, una inesperada penetració de les divisions panzers que va dirigir-se cap al Canal de la Mànega va tallar tota la rereguarda aliada deixant aïllats 350.000 homes dels exèrcits anglofrancesos. Mentrestant, la Línia Maginot esperava, inútilment, un atac frontal. Aquesta modificació de darrera hora va resultar catastròfica pels aliats. Cercats i assetjats pels nazis, la majoria dels soldats britànics, i alguns francesos, van optar per embarcar-se cap a Anglaterra des del port de Dunkerque.

Les divisions blindades alemanyes van continuar el seu avenç per França per les Ardenes, sorprenent i devastant l’exèrcit francès. El mes de juny, les tropes alemanyes van entrar a París, tot culminant la derrota francesa. La Blitzrieg nazi havia fet possible en unes poques setmanes el que havia estat impossible en tota la Primera Guerra Mundial.

L’armistici signat pels francesos a Compiègne va permetre al país mantenir una zona no ocupada, amb capital a Vichy. Així, França quedava dividida en dues zones: el nord i la costa atlàntica van ser ocupades pels alemanys, i el centre sud restava en mans d’un govern autoritari i col·laboracionista amb el nazisme dirigit pel mariscal Pétain: la França de Vichy. Des de Londres, el general De Gaulle seria l’encarregat de mantenir l’esperit de lluita de la França lliure fent una crida radiofònica a la resistència i creant els primers nuclis de les forces franceses lliures. A aquesta França lliure s'hi afegeixien les tropes de l'imperi colonial francès que seran decissives a les campanyes a l'Àfrica.

La batalla d'Anglaterra

Tot i la retirada de França, Churchill no dona per acabada la guerra convençut que ells seran el següent objectiu. Hitler posa en marxa l'Operació Lleó Marí enviant primer la Luftwaffe que ha d'aplanar el camí a la invasió per mar travessant el canal de la Mànega. Per la seva banda, Churchill activa un pla de defensa passiva pel que fa la població civil recolzada per la RAF (forces aèries) que aconsegueix rebutjar l'atac i fer desistir Hitler de la seva operació d'invasió. 

Altres fronts

La Itàlia de Mussolini, animada per les victòries del seu aliat, decideix iniciar la seva campanya entrant a França pels Alps. Aquesta incursió no té el mateix resultat que el de la Wermacht i és detingut per les forces fronteres franceses.No contenta amb aquest fracàs també intenta envair Grècia a través dels Balcans, però aquí també topa amb les forces britàniques que derroten les tropes italianes a Tareno conseguint mantenir el domini a la Mediterrània gràcies a les seves bases a Gibraltar, Malta i Alexandria.

L'URSS, confiada pel pacte signat entre von Ribentropp i Molotov, inicien el seu avenç  cap als països bàltics fins arribar a ocupar Finlàndia.

L'etapa acaba amb la signatura del pacte tripartit entre Itàlia, Japó i Itàlia, que es conjuren a defensar-se mútuament en cas d'atac, sempre que no es tracti de l'URSS o de països ja en guerra (Regne Unit o la França Lliure).

La fi de la guerra

Polònia alliberada

Operacions bèl·liques que tingueren com a escenari el territori polonès durant les dues guerres mundials. Havent declarat Alemanya i Àustria-Hongria la guerra a Rússia (1 i 6 d'agost de 1914), els austro-hongaresos emprengueren (primera campanya) amb poc èxit l'ocupació de la Polònia russa; mentrestant, l'escomesa de Rússia contra la Prússia oriental obligà les tropes alemanyes —comandades per Hindenburg i Ludendorff— a intervenir-hi. Els uns i els altres obtingueren, alternativament, victòries i derrotes, fins a mitjan 1915, en què els Imperis Centrals, en una gran ofensiva, ocuparen Polònia i Lituània, que retingueren fins a l'armistici amb la naixent Unió Soviètica. L'u de setembre de 1939 (segona campanya), sense prèvia declaració de guerra, les forces alemanyes —la Wehrmacht, amb el suport de la Luftwaffe— ocuparen la major part de Polònia en una ràpida campanya, completada el 29 del mateix mes amb la capitulació de Varsòvia després de tres setmanes d'heroica resistència; mentrestant, des del dia 17, l'exèrcit soviètic (d'acord amb el pacte amb el Tercer Reich) ocupava les províncies orientals del país. L'ocupació de Polònia per Alemanya féu esclatar la Segona Guerra Mundial. En la tercera campanya, els habitants de Varsòvia, encoratjats pels avenços dels aliats, es revoltaren contra els invasors nazis (1 d'agost de 1944) i lluitaren desesperadament fins el 2 d'octubre, que hagueren de capitular. L'alliberació de Polònia del domini nazi fou duta a terme entre el gener i el març del 1945 pels exèrcits soviètics amb la col·laboració dels partisans. 

L'exèrcit soviètic entra a Alemanya

El juliol de 1944, l’exèrcit soviètic avancés sobre el territori polonès i trobés els primers indicis de la barbàrie a la qual havien dedicat part dels seus esforços les SS. Així, els soviètics van arribar a un dels camps d’extermini, Majdanek, i, tot i que els alemanys en la seva fugida havien intentat amagar l’extermini massiu de presoners destruint el camp i incendiant el crematori, les cambres de gas van ser trobades intactes.

Continuant el seu avenç en el territori polonès, l’exèrcit de la URSS va arribar als camps d’extermini de Belzec, Sobibor i Trebinka. I, tot i que els alemanys havien desmuntat aquests camps el 1943 un cop la majoria dels jueus polonesos havien estat assassinats, els soviètics van trobar clars indicis que centenars de milers de persones havien estat assassinats i reduïts a cendres o sepultats en interminables fosses humanes.

L'operació Varsity

L'Operació Varsity es va produir el 24 de març de 1945. Va ser una operació conjunta de tropes aerotransportades americanes i britàniques, que va tenir lloc cap al final de la II Guerra Mundial. La participació de més de 16.000 paracaigudistes i diversos milers d'avions, fan d'ella la major operació aerotransportada de la història que es realitzarà en un sol dia i en un sol lloc. A més, es pot dir que va ser l'única operació aerotransportada aliada a gran escala en el front occidental que va tenir èxit al 100%, atès que les seves antecessores, Overlord i Market Garden, o bé no van aconseguir assolir els seus objectius o van ser un absolut fracàs.

L'ofensiva sobre Berlín

La rendició de Japo

La conferència de Jalta

La conferència de Potsdam

Les victòries aliades segueixen

Tito i els partisans: 

Tito  conegut pel seu títol militar Mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort. Va néixer a la localitat de Kumrovec . Va viatjar a Viena l'any 1911, i va ingressar l'any 1913 a l'exèrcit austríac, del que en va ser suboficial durant la Primera Guerra Mundial. Fet presoner pels russos, va ser alliberat quan va esclatar la Revolució Russa, tornant de nou a Croàcia el 1918 i prenent part en la fundació del Partit Comunista Croata i destacant-se en l'organització sindical. Va romandre a la presó des de l'any 1928 fins a l'any 1933. Posteriorment, quan es trobava a París, es va enrolar a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la Segona República Espanyola a la Guerra Civil. L'any 1937 va ser nomenat secretari general del Partit Comunista de Iugoslàvia.

Un partisan és un membre d'una força militar irregular formada per oposar-se control d'una àrea per un poder estranger o per un exèrcit d'ocupació per alguna classe d'activitat insurgent. El terme pot aplicar a l'element de camp de moviments de resistència, exemples dels quals són els civils que es van oposar alemany Nazi, italià Feixista i Ustaše Croatian regla en diversos països durant Segona Guerra Mundial.

El concepte inicial de partisan warfare va implicar l'ús de tropes va aixecar de la població local en una zona de guerra (o dins alguns casos forces regulars) qui operaria darrere línies d'enemic a disrupt comunicacions, agafar correus o pobles tan bases endavant operatives, ambush combois, imposa impostos de guerra o contribucions, la batuda logística stockpiles, i obligar forces d'enemic per dispersar i protegir la seva base d'operacions.

Itàlia alliberada:

L'ofensiva final aliada va començar el 9 d'abril de 1945, aconseguint penetrar totalment en el front alemany i ocupar tota la plana del Po. Les tropes alemanyes van tractar de retirar-se als Alps, però la guerra ja està tocant a la seva fi. El 28 d'abril, Mussolini i el seu amant Clara Petacci intenten fugir a Suïssa, però pel camí van ser capturats per partisans italians que els van afusellar, penjant els seus cadàvers dels peus en la Piazzale Loreto de Milà. L'exèrcit alemany a Itàlia es va rendir finalment el 2 de maig de 1945.

El retrocés nazi al front oriental:

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre l Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica

, en el marc de la Segona Guerra Mundiall. El conflicte també és conegut pels russos com la Gran Guerra Patriòtica i s'allargà entre 1941 i 1945 en diverses fases.

L'operació Overlord:

L'Operació Overlord és el nom clau per a la invasió del nord-oest europeu durant la II Guerra Mundial pels exèrcits aliats. L'Operació s'inicià amb el desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944, conegut com a "dia D", el més gran assalt amfibi de la història. Prop de 160.000 soldats van travessar el canal de la Mànega el 6 de juny, i a finals d'agost ja ho havien fet prop de 3 milions. 

Hi ha tres condicions imprescindibles per a una invasió amb èxit . La primera, lògicament, és arribar a terra fent front a qualsevol oposició. La segona és, un cop a terra quedar-se, siguin quines siguin les condicions climatològiques. I la tercera, aturar l'enemic el més ràpidament possible, ja que en cas contrari les forces d'invasió acabaran retornades al mar.

L'alliberament de París:

L'Alliberament de París durant la II Guerra Mundial va tenir lloc a l'agost de 1944 i va marcar la fi del Desembarcament de Normandia amb l'alliberament de la capital francesa, i tot un símbol de l'ocupació nazi de França.

L’alliberament de París a iniciativa de la França lliure, per tal d'evitar la sort de Varsòvia a la capital francesa, va propiciar que no s'establís un govern militar nord-americà a França i refer-se de la derrota de 1940.

Les forces aliades progressaven des de les platges normandes cap a l'est, les dels generals nord-americans Dwight David Eisenhower i Omar Bradley, entretingudes en els combats de Chambois van preveure rodejar París per no entretenir-se en la seva progressió cap a Alemanya.

La 9a Companyia Blindada, coneguda popularment com La Nueve, va ser una unitat d'infanteria mecanitzada integrada en el 3r batalló de la 2a Divisió Blindada del General Leclerc, de l'exèrcit de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial, i va estar formada per combatents catalans, espanyols, francesos, eslaus, entre d'altres.

L'operació tempestat:

L'Operació Tempestat  va ser el nom en clau donat pels membres de la Armia Krajowa i la resistència polonesa a una sèrie d'aixecaments antinazis realitzats a la fi de la Segona Guerra Mundial a les principals ciutats de Polònia, abans que aquestes anessin alliberades per l'Exèrcit Vermell soviètic.

L'objectiu principal de l'operació era afeblir les defenses alemanyes de la Wehrmacht i alliberar el país de la presència extragués. La Armia Krajowa, principal moviment de resistència polonès durant la Segona Guerra Mundial, sabia que l'ajuda de la Unió Soviètica era clau per aconseguir amb èxit la missió; no obstant això, si l'Exèrcit Rojo capturava Varsòvia abans que els propis polonesos, s'acabaria instaurant un govern socialista a Polònia.

La propaganda  i l'armament secret manté viu Hitler:

Després de la presa del poder pels nazis en 1933, Hitler va establir un ministeri d'il·lustració pública i propaganda encapçalat per Joseph Goebbels. La meta del ministeri era assegurar que el missatge nazi fos comunicat amb èxit a través de l'art, la música, el teatre, les pel·lícules, els llibres, la ràdio, els materials educatius, i la premsa.

Hi havia diversos públics per a la propaganda nazi. Als alemanys se'ls recordava la lluita contra els enemics estrangers i la subversió jueva. Durant períodes que precedien l'adopció de legislació o mesures executives contra els jueus, les campanyes de propaganda creaven un ambient tolerant de la violència contra jueus, en particular en 1935 i en 1938. La propaganda també fomentava la passivitat i l'acceptació de les mesures proposades contra els jueus, perquè aquestes apareixien representat al governo nazi com intervenint i "restaurant l'ordre".

Armament Secret:

Cazabombardero Horten Ho 229

Bomba radioguiada Fritz X

Carro de combat Goliath

Messerschmitt Em 163 Komet

L'operació Drebecen:

La Batalla de Debrecen va ser una trobada militar de la Segona Guerra Mundial, a l'octubre de 1944 entre les Forces de l'Eix i les tropes de la Unió Soviètica a la zona de Debrecen. El 2n Front Ucraïnès va ser l'agrupació soviètica encarregada d'entrar a la meitat oriental d'Hongria, aconseguint forçar la retirada de les forces germano-hongareses.

Després de la Ofensiva estratègica de Jassy-Kishinev les forces soviètiques havien destrossat l'eix de defensa germànic a la península dels Balcans, provocant a més que Romania i Bulgària abandonessin l'aliança amb les Potències de l'Eix i es convertissin en aliats de l'URSS. El sistema defensiu alemany va quedar al descobert, especialment a Iugoslàvia ia Hongria que constituïen l'últim mur defensiu d'Àustria i Viena.

La batalla de les Ardenes: 

S'inicià el 16 de desembre de 1944 .Wacht am Rheim va ser recolzada per diverses operacions subordinades com Bodenplatte, Greif, i Währung. L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Belgica), i procedint a l'encerclament i destrucció de quatre exèrcits aliats, forçant als Aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potències de l'Eix.

L'Ofensiva de les Ardenes va ser planejada en un secret total, gairebé en un silenci radiofònic total. Si bé Ultra suggeria un atac alemany, i el Tercer Exèrcit dels Estats Units preveia una gran ofensiva alemanya, l'atac aconseguí sorprendre a tothom.

L'enfrontament naval més gran de la història: 

La batalla del Golf de Leyte, també coneguda com a segona batalla del Mar de Filipines, va ser una batalla naval de la campanya del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Va tenir lloc en el golf de Leyte, al voltant de la illa homònima de Leyte a Filipines, des del 23 al 26 d'octubre de 1944 entre els Aliats i l'Imperi japonès.

Els aliats van començar la invasió de Leyte per tallar la sortida cap a les colònies del sud-est d'Àsia. Els japonesos van emprar el gruix de la seva flota per repel·lir a les tropes aliades, però no van aconseguir vèncer i van sofrir greus pèrdues. Després de la derrota, la major part dels vaixells supervivents van romandre ancorats a les seves bases, freturoses de combustible.1 2 En realitat es tracta d'una gran batalla composta per quatre batalles navals interrelacionades: la batalla del Mar de Sibuyan, la batalla de l'Estret de Surigao, la batalla del Cap Enganyo i la batalla de Samar i diversos combats previs.

Addicionalment en aquesta ocasió es van usar per primera vegada els atacs d'avions suïcides japonesos, els anomenats "kamikaze" (Vent Diví) d'una manera sistematitzada. Un d'ells va donar en el creuer pesat HMAS Austràlia el dia 21 d'octubre, i des del dia 25 d'aquest mateix mes, van començar una sèrie d'atacs organitzats contra la flota aliada. És considerada la major batalla naval de la Història3 , al costat de les batalles històriques de Salamina, del Cap Ecnomo, de Trafalgar i de Jutlandia.